EL CÒMPUT DEL TEMPS
Cronologia
Per fixar l'any d'un esdeveniment els romans van utilitzar diferents sistemes:
- Fixar-lo a partir del començament de l'era romana, que tenia com a any 1 el de la fundació de la ciutat. Els romans escrivien ab urbe condita (a.u.c.) després del numeral de l'any. Per a ells el naixement de Crist va ser el 753 a.u.c.
- A partir del començament de l'època de la República, amb la instauració del consolat el sistema més utilitzat era indicar la data mitjançant els noms dels cònsols d'aquell any.
- El sistema menys freqüent era el que podriem anomenar era republicana, que prenia com a any 1 el de l'expulsió dels reis, 509 aC.
El calendari primitiu
La fixació del nombre dels mesos i dels dies de cada mes i, per tant, la fixació del nombre dels dies de l'any, va anar variant al llarg de la història de Roma. Es poden distingir tres grans etapes: el calendari primitiu, el republicà i el julià.
El calendari primitiu teni les característiques següents:
- Era de base lunar; el començament dels mesos coincidia amb l'aparició de la lluna nova i la seva duració era la del cicle lunar: 28-29 dies.
- Els noms primitius dels mesos, formats a partir dels adjectius numerals. Els romans només comptaven 10 mesos. L'any computat començava al mes de març i acabava al mes de desembre. El període de desembre a març era una espècie de "temps mort", que n es comptava, i estava dedicat en part a ritus de purificació col·lectiva en la transició d'un any a un altre.
EL CALENDARI REPUBLICÀ
L'any
El calendari va ser reformat i modernitzat a partir de l'època etrusca, tot i que els historiadors romans atribuïen aquesta reforma, que va ser vigent fins la fi de la República, al llegendari rei Numa. Amb aquesta reforma es va substituïr el cicle lunar pel solar com a base per al còmput del temps, així l'any natural començava i acabava amb el solstici d'hivern. L'any es va dividir en dotze mesos.
La tradició de començar l'any es va mantenir fins al segle II aC, tant en l'aspecte polític com en l'aspecte militar.
Alguns mesos van continuar tenint una duració ajustada a l'antic sistema lunar, de 29 dies: gener, abril, juny, agost, setembre novembre i desembre. El febrer tenia 28 dies i la resta 31. Era un any de 355 dies. El desfasament de deu dies i escaig respecte del cicle solar es corregia afegint cada dos anys un mes d'uns vint dies a finals de febrer. Aquest sistema era controlat pel Col·legi dels Pontífexs, però mai no va acabar de solucionar satisfactòriament el desfasament.
En resum, la modernització del calendari no va ser total, a causa d'aquesta mescla de conservadorisme i innovació.
Els romans distingien 4 estacions: ver (primavera), aestus (estiu), autumnus (tardor) i hiems (hivern).
Els mesos
Els sis orimers mesos s'anomenaven amb un nom derivat de la divinitat o culte a què estaven consagrats:
- Januarius (gener), pel nom del déu llatí Janus, que s'invocava al principi de cada activitat. També estava dedicat a ell el primer dia de cada mes.
- Februarius (febrer), pel nom de Februus o Februa, divinitat que personificava la purificació pública a què Roma se sometia des dels temps primitius en la transició de l'any.
- Mariut (març), per Mart, que era el protector per excel·lència del romà com a agricultor i com a soldat.
- Aprilis (abril): nom d'interpretació dubtosa; probablement deriva del nom etrusc de la deessa grega Afrodita (apru).
- Maius (maig): en honor de la deessa Maia.
- Junius (juny), perquè estava consagrat a Juno.
La resta de mesos conservaven el nom primitiu.
Els dies
Els dies fasti i nefasti
En el calendari es fixaven els dies que eren no hàbils per reunir el poble en assambles o per celebrar judicis. Eren els nefasti (n). Els que si que eren hàbils eren els fasti (f).
Dies festius
En els calendaris, cada vuit dies n'hi havia un de descans.
A aquests dies de descans s'hi afegien els de les grans festes religioses i els de jocs civicoreligiosos.
Les vacances escolars coincidien amb les actuals de l'estiu.
La setmana
A mitjan l'època de l'Imperi es va establir la setmana de set dies. Es consagrava cada dia a un astre.
La data
Els romans tenien uns¡ sistema molt domplicat de datar els dies del mes,heretat del calendari lunar primitiu; no els numeraven de l'1 al 31.
Cada mes hi havia 3 dies clau:
- El dia del començament. kalendae
- El que es corresponia amb la lluna plena. Era una data mòbil. idus
- El trercer era una data intermèdia. nonae
Els romans dataven la resta dels dies en relació amb aquestes tres dates clau:
- En la primera meitat del mes, des de les kalendae fins els nonae eren els dies sextus, quintus, cuartus, etc. ante nonae
1. L'any duraria 365 dies i 6 hores.
2. Els mesos d'abril,juny, setembre i novembre dursrien 30 dies; el febrer 28 dies i la resta, 31 dies.
3. Cada 4 anys s'afegiria un dia més. Aquest dia, suma de les 6 hores sobreres dels 365 dies, s'afegiria després del dia 24 de febrer, que es repetiria. El dia 24 de febrer era a.d. VI kal. martias. Com que es repetiria el dia 24 seria a.d. bis sextum kal. martias. D'aquí ve el nom de bixest amb què es coneix l'any en què s'afegeix aquest dia.
4. El primer dia de l'any seria, amb caràcter general, el dia de les calendes de gener.
En un mot, Cèsar va posar fi a les restes del calendari lunar. Només en van quedar com a testimoni els noms del mesos de la segona part de l'any.
Quan Juli Cèsar va morir, es va canviar en honor seu el nom de quintilius pel de iulius. Més endavant, l'any 8 aC, en honot d'august, es va canviar el nom de sextilis per augustus.


Les hores del dia i la nit
Els sitema romà s'ajustava totalment a l'horari solar. El període amb llum estava dividit en dotze hores; com que el període de llum augmentava a mesura que els dies s'atansaven al solstici d'estiu disminuïen a partir de llavors, la duració de les hores també augmentava i disminuïa: una hora de mitjan d'estiu durava uns 30 minuts més que en ple hivern. La mesura aproximada de les hores diürnes es feia mitjançant rellotges de sol. També feien servir rellotges d'aigua.
El calendari julià
L'any 46, Juli Cèsar, que, a més de dictador, era Pontifex Maximus, va decretar una reforma dràstica del calendari, assessorat per astrònoms egipcis. Així va establir les mesures següents:1. L'any duraria 365 dies i 6 hores.
2. Els mesos d'abril,juny, setembre i novembre dursrien 30 dies; el febrer 28 dies i la resta, 31 dies.
3. Cada 4 anys s'afegiria un dia més. Aquest dia, suma de les 6 hores sobreres dels 365 dies, s'afegiria després del dia 24 de febrer, que es repetiria. El dia 24 de febrer era a.d. VI kal. martias. Com que es repetiria el dia 24 seria a.d. bis sextum kal. martias. D'aquí ve el nom de bixest amb què es coneix l'any en què s'afegeix aquest dia.
4. El primer dia de l'any seria, amb caràcter general, el dia de les calendes de gener.
En un mot, Cèsar va posar fi a les restes del calendari lunar. Només en van quedar com a testimoni els noms del mesos de la segona part de l'any.
Quan Juli Cèsar va morir, es va canviar en honor seu el nom de quintilius pel de iulius. Més endavant, l'any 8 aC, en honot d'august, es va canviar el nom de sextilis per augustus.



L'horari
La divisió horària del dia també era diferent del nostre sistema actual de 24 hores, totes amb lal mateixa durada, tant de dia com de nit, durant totes les estacions de l'any.Les hores del dia i la nit
Els sitema romà s'ajustava totalment a l'horari solar. El període amb llum estava dividit en dotze hores; com que el període de llum augmentava a mesura que els dies s'atansaven al solstici d'estiu disminuïen a partir de llavors, la duració de les hores també augmentava i disminuïa: una hora de mitjan d'estiu durava uns 30 minuts més que en ple hivern. La mesura aproximada de les hores diürnes es feia mitjançant rellotges de sol. També feien servir rellotges d'aigua.