Tàrraco
Breu història de Tarragona:
Els noms dels diferents pobles ibèrics que habitaven les terres catalanes, encara que es fa difícil d'establir-ne els límits amb una mica de precisió, són a les comarques meridionals del Principat, els ilercavons estaven centrats en la zona del Baix Ebre, mentre que els cessetans ocupaven el Camp de Tarragona i també, probablement, la Conca de Barberà i el Penedès.Hi ha una important densitat de jaciments ibèrics especialment a les terres de l'Ebre. N'és un bon exemple el poblat del Castellet de Banyoles (Tivissa), situat en una gran plataforma que domina i controla el pas del riu. Les diverses excavacions que s'hi han realitzat han permès conèixer parcialment el seu urbanisme i l'excepcional sistema de defensa. Sembla que podem situar l'època de florida del poblat en els segles IV i III aC. També al Camp de Tarragona les estacions ibèriques són nombroses. Es poden recordar les de Fontscaldes, del Vilar (Valls), dels Garràfols (Vallmoll), del Degotall (Alcover), del puig de Santa Anna (Castellvell del Camp), de les Timbes (Riudoms), etc.
Després de desembarcar a Empúries, Gneu Corneli Escipió va iniciar la conquesta de tota la costa catalana fins al riu Ebre i es va enfrontar a les tribus indígenes que havien estat sotmeses als cartaginesos. La primera batalla es va lliurar a prop de Kese i els romans van ocupar el poblat. Després de la definitiva expulsió dels cartaginesos d'aquesta àmplia zona costanera, Tàrraco es va convertir en el campament d'hivern de les legions romanes.
Un cop instal·lades les tropes i assegurada la defensa de la nova base militar mitjançant la construcció d'una muralla, els romans van començar la conquesta de les terres interiors ocupades per les tribus aliades dels cartaginesos. Tàrraco adquirirà el caràcter de plaça forta. Dos elements resultaran decisius per a la seva posterior evolució urbana i, fins i tot, la condicionaran fortament: la muralla i el port.
L'any 45 aC, Juli Cèsar li va concedir l'estatut de colònia romana de dret romà, (Colonia lulia Urbs Triumphalis Tarraco). Posteriorment, l'any 27 aC, August, li va concedir la capitalitat de la província Tarraconense dins de la nova organització provincial.
Els visigots
Al 476 dC. el rei dels visgods, Euric, va conquistar i arrassar Tàrraco.
Al 459 dC l'emperador Mayorià va visitar la provincia, camí de Carthago Nova, on hi havia reunint-se una flota de l'Imperi d'Occident i de l'Imperi d'Orient, expedició que va fracassar quan els bàndals van destruir la flota imperial a la batalla de Cartagena.
Els àrabs
La ciutat de Tàrraco va ser conquistada pels àrabs cap al 713-714 dC durant la invasió àrab de la Península Ibèrica. La majoria dels historiadors afirma que la ciutat va ser destruida després de resistir un atac d'un mes. Tàrraco va perdre casi tota l'importància administrativa i religiosa que li quedava després de la conquista.
Amfiteatre
És una edificació romana de l'antiga Tàrraco. Cap al segle VI s'hi va edificar al bell mig una basílica visigòtica dedicada a sant Fructuós, martiritzat al mateix amfiteatre. Sobre aquesta basílica s'hi va superposar al segle XII l'església romànica de Santa Maria del Miracle.
L'amfiteatre va ser construït al sud-est de la ciutat de Tàrraco, fora del recinte emmurallat al sud de la via Augusta, al costat del mar i prop de la porta d'accés a la ciutat.
Tàrraco va ser una de les poques ciutats d'Hispània
on es va construir un amfiteatre quan ja es disposava d'un circ i d'un
teatre, privilegi que només tenien les principals ciutats de l'Imperi.
Edificat en l'època de la dinastia Flàvia (segona meitat del segle I dC), es va reformar l'any 221, durant el govern de l'emperador Heliogàbal.
Teatre
El Teatre romà de Tarragona és un teatre romà construït en època d’August, en les proximitats del Fòrum de la Colònia i de la zona portuària de Tàrraco, actual Tarragona. Per a la seva construcció s'aprofità el fort desnivell del terreny on es recolzà parcialment la graderia. Malgrat haver estat objecte d’importants destruccions en el decurs del segle XX, conserva restes de les tres parts més importants, la graderia (cavea), l'hemicicle situat al peu de la graderia reservat a les personalitats (orchestra) i l'espai destinat a les representacions teatrals (scaena).
Circ
Era l'edifici on es desenvolupaven les curses de cavalls, així com les de bigues i quàdrigues amb capacitat per a 20.000 persones, on es duien a terme les curses de carruatges. Va ser edificat durant el govern de l'emperador Domicià (81-96 dC) i va estar en funcionament fins al segle V dC.
La seva construcció respon a un projecte unitari que es fonamenta sobre la concessió per part de Vespasià del ius latii a les províncies hispanes entorn de l'any 73 dC. És per aquest motiu que el circ formarà part d'un gran complex monumental estructurat en tres terrasses que esdevindrà el reflex de l'Estat a la província.
Fòrums
A l'extrem sud-oest de Tàrraco s'alçava el fòrum, el centre administratiu i religiós de la ciutat i del seu districte judicial (conuentus).
Es tractava d'un edifici cobert, de tres naus, amb una columnata entorn de tot el seu perímetre que permetia elevar la nau central i il·luminar l'espai interior (14 x 4 columnes corínties). Al llarg del costat nord hi havia dotze petits locals d'ús indeterminat -en queden els fonaments de nou- i al centre s'obria un absis rectangular, que s'ha identificat com l'aedes Augusti, separada de la nau lateral per dues columnes, el tribunal de justícia presidit per l'estàtua de l'emperador.
A banda del fòrum per als afers de la ciutat a Tàrraco hi havia un altre fòrum, exclusivament dedicat a la província i edificat en temps de Vespasià, després del 70 d.C. El fòrum provincial constitueix un complex desmesurat en relació als conjunts arquitectònics romans paral·lels, fins i tot el comparem amb els fòrums imperials de la mateixa Roma.
Temple d'August
Va ser un temple romà de la ciutat de Tarragona dedicat a l'emperador August, construït al s. I dC.
Coneguda l'existència de l'edifici per referències escrites i numismàtiques, aquestes fonts no en citen l'emplaçament exacte. L' historiador romà Tàcit esmenta que després de la mort d'August (14dC), una ambaixada hispana sol·licità permís a l'emperador Tiberi, l'any 15, per a aixecar el temple dedicat a August. Per les monedes se sap que la façana del temple presentava vuit columnes i estava aixecat sobre un pòdium. Les emissions monetàries representen a més l'estàtua sedent del déu August que es devia venerar a la cel·la del temple.
Muralles
Va ser una de les primeres grans obres que els romans van emprendre, després del desembarcament dels Escipions a Empúries i de l'arribada a Tàrraco.
Des de l'època romana, amb la primigènia estacada de fusta que envoltaria l'establiment militar i les dues fases constructives inicials, fins a l'actualitat, aquesta muralla ha anat patint tota una sèrie de transformacions i s'ha anat refent quan ha estat necessari de forma que, avui en dia, és el resultat de pràcticament vint-i-dos segles d'evolució. A més, amb el temps, parts de la mateixa s'han anat integrant dins les edificacions medievals, modernes i contemporànies de la ciutat formant avui una unitat en si mateixes.
Restes romanes de la província
-Aqüedcte: és un sistema o conjunt de sistemes d'irrigació que permet transportar aigua en un flux continuu des d'un lloc accessible a la naturalesa fins a un punt de consum distant.
-Arc de Berà: és un arc de triomf situat a Roda de Berà. L'arc es troba situat sobre el traçat del que fou la via Augusta. D'una sola obertura, està construït amb carreus de pedra local, amb vuit pilastres estriades, rematades per capitells corintis, que sostenen un entaulament amb una inscripció al·lusiva a la seva construcció. Se suposa que va ser dedicat a August o al seu geni i que va servir per marcar els límits territorials que depenien de Tàrraco.
-Monument als Escipions: és un monument funerari en forma de torre construït a la primera meitat del segle I dC al costat de la Via Augusta. Està format per tres cossos superposats i a la façana de l'intermedi presenta dues figures d'Atis – divinitat oriental funerària – que sostenen una inscripció. Una errònia identificació de les figures amb els germans Escipions és l'origen del nom tradicional.
Al 476 dC. el rei dels visgods, Euric, va conquistar i arrassar Tàrraco.
Al 459 dC l'emperador Mayorià va visitar la provincia, camí de Carthago Nova, on hi havia reunint-se una flota de l'Imperi d'Occident i de l'Imperi d'Orient, expedició que va fracassar quan els bàndals van destruir la flota imperial a la batalla de Cartagena.
Tàrraco va ser una de les poques ciutats d'Hispània on es va construir un amfiteatre quan ja es disposava d'un circ i d'un teatre, privilegi que només tenien les principals ciutats de l'Imperi.
Edificat en l'època de la dinastia Flàvia (segona meitat del segle I dC), es va reformar l'any 221, durant el govern de l'emperador Heliogàbal.
Era l'edifici on es desenvolupaven les curses de cavalls, així com les de bigues i quàdrigues amb capacitat per a 20.000 persones, on es duien a terme les curses de carruatges. Va ser edificat durant el govern de l'emperador Domicià (81-96 dC) i va estar en funcionament fins al segle V dC.
La seva construcció respon a un projecte unitari que es fonamenta sobre la concessió per part de Vespasià del ius latii a les províncies hispanes entorn de l'any 73 dC. És per aquest motiu que el circ formarà part d'un gran complex monumental estructurat en tres terrasses que esdevindrà el reflex de l'Estat a la província.
A l'extrem sud-oest de Tàrraco s'alçava el fòrum, el centre administratiu i religiós de la ciutat i del seu districte judicial (conuentus).
Es tractava d'un edifici cobert, de tres naus, amb una columnata entorn de tot el seu perímetre que permetia elevar la nau central i il·luminar l'espai interior (14 x 4 columnes corínties). Al llarg del costat nord hi havia dotze petits locals d'ús indeterminat -en queden els fonaments de nou- i al centre s'obria un absis rectangular, que s'ha identificat com l'aedes Augusti, separada de la nau lateral per dues columnes, el tribunal de justícia presidit per l'estàtua de l'emperador.
A banda del fòrum per als afers de la ciutat a Tàrraco hi havia un altre fòrum, exclusivament dedicat a la província i edificat en temps de Vespasià, després del 70 d.C. El fòrum provincial constitueix un complex desmesurat en relació als conjunts arquitectònics romans paral·lels, fins i tot el comparem amb els fòrums imperials de la mateixa Roma.
Temple d'August
Coneguda l'existència de l'edifici per referències escrites i numismàtiques, aquestes fonts no en citen l'emplaçament exacte. L' historiador romà Tàcit esmenta que després de la mort d'August (14dC), una ambaixada hispana sol·licità permís a l'emperador Tiberi, l'any 15, per a aixecar el temple dedicat a August. Per les monedes se sap que la façana del temple presentava vuit columnes i estava aixecat sobre un pòdium. Les emissions monetàries representen a més l'estàtua sedent del déu August que es devia venerar a la cel·la del temple.
Va ser una de les primeres grans obres que els romans van emprendre, després del desembarcament dels Escipions a Empúries i de l'arribada a Tàrraco.
Des de l'època romana, amb la primigènia estacada de fusta que envoltaria l'establiment militar i les dues fases constructives inicials, fins a l'actualitat, aquesta muralla ha anat patint tota una sèrie de transformacions i s'ha anat refent quan ha estat necessari de forma que, avui en dia, és el resultat de pràcticament vint-i-dos segles d'evolució. A més, amb el temps, parts de la mateixa s'han anat integrant dins les edificacions medievals, modernes i contemporànies de la ciutat formant avui una unitat en si mateixes.
Restes romanes de la província
-Aqüedcte: és un sistema o conjunt de sistemes d'irrigació que permet transportar aigua en un flux continuu des d'un lloc accessible a la naturalesa fins a un punt de consum distant.
-Arc de Berà: és un arc de triomf situat a Roda de Berà. L'arc es troba situat sobre el traçat del que fou la via Augusta. D'una sola obertura, està construït amb carreus de pedra local, amb vuit pilastres estriades, rematades per capitells corintis, que sostenen un entaulament amb una inscripció al·lusiva a la seva construcció. Se suposa que va ser dedicat a August o al seu geni i que va servir per marcar els límits territorials que depenien de Tàrraco.
-Monument als Escipions: és un monument funerari en forma de torre construït a la primera meitat del segle I dC al costat de la Via Augusta. Està format per tres cossos superposats i a la façana de l'intermedi presenta dues figures d'Atis – divinitat oriental funerària – que sostenen una inscripció. Una errònia identificació de les figures amb els germans Escipions és l'origen del nom tradicional.
