EL RETORN DELS GUERRERS DE TROIA

Conta’m, Musa, les accions d’aquell home astut, que va anar errant durant molt de temps, després d’haver destruït la sagrada ciutadella de Troia. Va veure les ciutats de molts homes i en va conèixer la seva manera de ser. Per la mar, ell va patir moltes penalitats en el seu ànim, lluitant per la seva vida i pel retorn dels seus companys.

HOMER, Odissea 1.1-5

· Aquest text tracta d'Ulisses. Va destruir la sagrada ciutadella de Troia. Va estar viatjan aproximadament 20 anys. No va aconseguir salvar la vida dels seus companys però ell si que la va salvar i va tornar a la pàtria.

 · El senyor dels vents:
Ulisses arribà a l'illa d' Èol, senyor dels vents, que els rebé molt bé i els donà una bossa amb tots els vents del món menys un, que els portaria a Ítaca, un cop ja albiraven la costa, Ulisses s'adormí i vençuts per la curiositat, els seus homes van obrir la bossa i els vents es van desfermar i els van portar de nou a l'illa d' Èol, que no els rebé gens bé. Arribaren a una illa, però al anar davant del rei, esclafà un dels homes d' Ulisses, marxaren d' allà com pogueren mentre els atacaven. Ulisses estava decebut perquè de12 vaixells que havien sortit de Troia en quedava 1.

· Menelau reclamà l'ajuda dels altres reis de Grècia per alliberar Helena i saquejar Troia. El seu germà Agamèmnon es posà al capdavant d'una nombrosa expedició grega que partí cap a Troia. En arribar, aconseguiren desembarcar i van construir un campament prop de la ciutat, on començaren un setge que durà deu anys. Menelau es distingí per la seva valentia en la batalla, fins i tot, recuperà el cos de Patrocle (mort per Hèctor) per entregar-lo a Aquil·les.

 Segons la mitologia grega, Neoptòlem fou un heroi grec fill del mític Aquil·les,que participà en la Guerra de Troia, assassinà el Rei Príam i fou el primer rei de l'Epir.
Odisseu va deixar Troia i va viatjar fins Esciros, on va convèncer Neoptòlem d'allistar-se a la Guerra de Troia. Va ser un dels grecs que es van amagar al ventre del Cavall de Troia. Durant el saqueig de la ciutat, va decapitar el rei Príam davant la seva dona Hècuba, i va portar el cos a la tomba del seu pare, on el deixà sense sepultura i on assassinà la princesa Políxena. També va matar al fill d'Hèctor, Astíanax, i va capturar com a esclaus la dona d'Hèctor, Andròmaca, i el germà d'Hèctor, Helen.

Urbanismo romano

Dibujo y comentario de:

-Templo

 El griego:

• Las columnas descansan en gradas que rodean todo el templo.
• Al templo se puede acceder desde todos los lados.
• Las columnas rodean al templo y están separadas de los muros.
• Las columnas son de orden dórico. Son cortas y pesadas.
• El entablamento está decorado con triglifos y metopas.

 

 

 El romano:

• El templo se eleva sobre un podio o plataforma.
• Al templo sólo se accede por una escalinata en el frente.
• Las columnas en los lados forman parte del muro, están incrustadas en él.
• Las columnas son de orden jónico. Son altas y esbeltas.
•  El entablamento no tiene decoración. El friso es liso.

 

-Teatro

 El griego:

•  Las gradas descansaban sobre una ladera de la montaña.
•  La orquestra era circular y el coro actuaba en ella.
• La cávea rodeaba más de la mitad de la orquestra y se accedia a ella por unas escaleras exteriores.
•  Los párodos eran entradas laterales descubiertas que daban acceso a la orquestra y la cávea.
• La escena era una edificación tangente a la orquestra que servía como telón de fondo.
• El proscenio era una plataforma de 3 o 4 metros de altura que ocupaba la parte anterior de la escena. En ella actuaban los actores cuando se independizaban del coro.

 





















 


 El romano:

• Generalmente las gradas descansaban sobre un sistema de vóbeda de hormigón y de galerías.
• La orquestra era semicircular y los actores no actuaban en ella. Servia de asiento a los personajes importantes.
• La cávea coincidia con el semicirculo de la orquestra y se accedía por una escaleras interiores.
• Los párados eran pasillos cubiertos con una bóveda que daban acceso a la orquestra. Encima de cada uno había un palco para las autoridades.
• La escena era una edificación mucho más alta que coincide con el diámetro del semicirculo de la orquestra.
• El proscenio era una plataforma de 1.5 metros donde evolucionaban los actores.

-Anfiteatro:
 El griego: No había.

El romano:

• Es un tipo de lugar público de la civilización romana, utilizado para acoger espectáculos y juegos.
• la diferencia más notoria entre un anfiteatro y un teatro romano clásico, es que el anfiteatro tiene forma circular u ovalada, mientras que el teatro es semicircular.  
• El graderío se divide en cuatro zonas, siendo la inferior para los senadores y altos cargos de la administración romana, la zona media para la plebe y la superior para las mujeres y los carentes de derechos.

 

LES OBRES PÚBLIQUES DE L'ANTIGA ROMA

Els romans van destacar més com a enginyers que com a arquitectes. Són admirables l'eficàcia, la solidesa i, fins i tot, la bellesa de les seves obres públiques. En les obres públiques com ara carreteres, aqüeductes, clavegueram i fortificacions, va ser on els romans van assolir la perfecció més gran en l'aplicació de les tècniques apreses dels etruscs, dels grecs o dels siris.

·Calçades i ponts 

La calçada 

És el més important de tots els tipus de vies romanes. La seva amplària era de cinc o sis metres, de manera que dos carros es podien creuar sense problemes i tenien amés amés voreres. Estaven construïdes a consciència, amb un paviment de mig metre de fondària, compost per quatre capes de materials diferents, entre dos marges de carreus de pedra. La part superior estava formada per lloses.

Encara es conserven molts trams d'aquest tipus de via. 

 Les distàncies s'assenyalaven amb unes petites columnes de pedra, clavades a terra cada mil passes (1.500 metres aproximadament), anomenades mil·laris. En aqueste columnetes també hi figurava la distància recorreguda, i el nom de l'emperador o del magistrat que havia manat construir o reparar la calçada.






Principals calçades romanes: 
-Via Àpia, que anava des de Roma fins al sud del mar Adriàtic.
-Via Flamínia, que anava des de roma cap al nord de l'Adriàtic.
-Via Aurèlia, que unia Roma amb la Provença.
-Via Augusta, que anava des dels  Pirineus, fins a Cadis. Per la costa continuava per València i desprès anava cap a l'interior.
-Via de la Plata, que unia Astorga amb Mèrida.

LA CIUTAT ROMANA: EL TRAÇAT NATURAL I EL TRAÇAT PLANIFICAT

 En el món romà existien dos tipus de traçat, el natural i el planificat.

Traçat natural

Era el model urbà habitual en les primitives poblacions petites preromanes d'Itàlia i de tot l'occident mediterrani: el de la Roma preestrusca. Aquest tipus de traçat buscava l'adaptació al medi físic en que s'assentava, que normalment solia ser un lloc elevat, i la millor defensa contra els enemics.

Eren recintes emmurallats de petita extensió i no responien a cap pla ja fet. Estaven pràcticament sense urbanitzar i es designaven amb la paraula oppidum.

Alguns exemples que es conserven d'aquest tipus als castros del nord-oest de la Península. Estaven construÏts en elevacions estratègiques, ben proveïdes de defenses naturals; els habitatges de planta rodona, amb una peça única i una coberta de palla o brancam, s'agrupaven sense cap altre criteri que l'adaptació més bona possible al terreny o al clima.

Traçat planificat

Aquest altre model urbà s'havia anat desenvolupant de manera semblant i simultània pel Mediterrani oriental (Orient Mitjà, Grècia, Sícilia) i també en la civilització etrusca. Els romans el van copiar dels etruscs i després el van escampar per toto l'imperi. 

El disseny d'aquest model urbà responia a un traçat rectangular i quadriculat, amb sèries de carrers que s'encreuaven de forma perpendicular formant una xarxa viària dominada per la simetria. Cada quadrat o rectangle resultant feia una insula(illa); al cor d'aquesta xarxa hi hàvia situat el fòrum. Els dos carrers principals que s'encreuaven amb el fòrum s'anomenaven cardo maximus, que anava de nord a sud i decumanus maximus, que anava d'est a oest. Aquests dos carrers anaven a parar a quatre portes d'entrada a la ciutat i fora de les muralles continuaven.

 Edificis i monuments públics

En totes les ciutats planificades es van repetint uns tipus fixos de construccions públiques de grans dimensions que els romans van escampar per tot l'Imperi.

Al voltant del fòrum, el centre de la vida pública a Roma, es concentraven els edificis que eren el símbol de les principals institucions de la ciutat:

Temples

En els quals se celebrava el culte de la religió oficial i que solien ser de planta rectangular.

Basíliques

Inmensos espais coberts i amb porxos, de tres naus, on es reunien els tribunals de justícia, es parlava de negocis o simplement es passejava.

Cúria

On es reunia l'Assamblea de representants de la ciutat.

Tribunes

Per als discursos dels polítics i dels governants.

Mercats

Amb la seva quantitat de locals per a tota mena d'intercanvis.

Arcs de triomf

Una mena de portes monumentals, d'una o més obertures, ornats amb estàtues, inscripcions, relleus, columnes, etc.

Obeliscs i columnes

Conmemoratius d'alguna gran empresa bèl·lica.          

CICLO TEBANO

EDIPO REY

Era rey de Tebas, hijo de Layo y Yocasta.

Layo, rey de Tebas, había recibido el oráculo de que si tenia alguna vez un hijo, una vez adulto, le mataría. Sin embargo tuvo un hijo. Al nacer el niño, Layo  lo entregó a un pastor para que lo abandonara. Layo esperaba escapar así del oráculo ya que matarlo directamente habría sido una impiedad y creía que nadie recogería a un recién nacido con los pies atravesados. Así pues, fue abandonado en el monte Citerón pero fue encontrado por otros pastores que lo entregaron al rey Pólibo de Corinto. La esposa de Pólibo y reina de Corinto, se encargó de la crianza del bebé, llamándolo Edipo, que significa ‘de pies hinchados’.

Al llegar a la adolescencia, Edipo, sospechó que no era hijo de sus pretendidos padres. Para salir de dudas visitó el Oráculo de Delfos, que le dijo que mataría a su padre y luego desposaría a su madre. Edipo, creyendo que sus padres eran quienes lo habían criado, decidió no regresar nunca a Corinto para huir de su destino. Emprendió un viaje y, en el camino hacia Tebas, Edipo se encontró con Layo, en una encrucijada. El heraldo de Layo, Polifontes ordenó a Edipo que le cediera el paso pero ante la demora de éste, mató a uno de sus caballos. Edipo se encolerizó y mató a Polifontes y a Layo sin saber que era el rey de Tebas, y su propio padre. 

Más tarde Edipo encontró a la esfinge, un monstruo enviado por Hera que se había aposentado en el monte Ficio y daba muerte a todo aquel que no pudiera adivinar sus acertijos y atormentando al reino de Tebas. Al acertijo de: «¿Que criatura tiene cuatro patas por la mañana, dos por la tarde y tres por la noche?», Edipo respondió correctamente que es el hombre puesto que cuando es un bebé gatea, camina con sus dos piernas cuando es adulto y cuando es anciano se apoya sobre un bastón. Había también otro acertijo: «Son dos hermanas, una de las cuales engendra a la otra y, a su vez, es engendrada por la primera». Edipo contestó: el día y la noche.  Edipo es nombrado el salvador de Tebas. Como premio, Edipo fue nombrado rey y se casó con la viuda de Layo, Yocasta, su verdadera madre. Tuvo con ella cuatro hijos: Polinices, Eteocles, Ismene y Antígona

VILLAE ROMANAE

Sus orígenes se remontan a las villas griegas del siglo V a.C y aparecen en la zona del Lacio un siglo más tarde.

Las villas eran rurales, la mayoria, y estaban preparadas para la explotación agraria, industrial o ganadera y tenia todas las dependencias e instalaciones necesarias para realizar las funciones previstas.

La villa tiene unas tierras y unos edificios donde se realiza el trabajo y se guardan los productos obtenidos. Las hay suburbanae (urbanas): Residencia de la aristocracia romana, tiene su origen en el palacio helenístico. También las hay imperiales: Son edificaciones donde residía el emperador, por ello están bien protegidas y su grandiosidad y exquisita decoración dan muestras del poder imperial.

 Las villas fueron la plasmación arquitectónica de un sistema económico concreto y de las relaciones sociales.

Columela distingue tres grandes partes en una villa, dependiendo de su utilidad:

Parte urbana, o vivienda del dueño.

Parte rustica, o vivienda de esclavos, cocina y establos.

Parte fructuaria, dedicada al almacenamiento y transformacion de productos.

Mas tarde se usara como lugar para actividades espirituales y sociales de los miembros de la explotación. En esta parte se encuentran las iglesias y las ermitas rurales.

És la planta 2

1.Peristilum

2.Impluvium

3.Triclinium

4.Atrium