L'educació
Tradicionalment, l'educació dels infants es duia a terme a casa. Durant els primers anys a càrrec de la mare i després a càrrec del pare en el cas dels nens. Els pares els transmetien els coniexemnts del seu ofici, els costums dels avantpassats i els deures i drets propis dels ciutadans; a més, els ensenyaven a llegir, a escriure i a comptar, i també a nedar, a muntar a cavall i a fer servir l'espasa i la javelina. Així els educaven per ser ciutadans honrats i útils a la comunitat, capaços de guanyar-se la vida i prosperar.L'escola, on es reunien alumnes procdents de diverses famílies per aprendre d'un mestre professional, comença a generalitzar-se a Roma a finals de l'època de la República. Eren escoles privades on cada alumne pagava una quantitat al mes. Estaven al fòrum o als carrers propers, en locals habitats sense mitjans ni comoditats. Durant l'època imperial es van crear escoles públiques a Roma i les principals ciutats de les províncies, sufragades per l'Estat o pels consells municipals.
En el sistema escolar romà hi havia 3 nivells: ludus litterarius, l'escola de gramàtica i l'escola retòrica.
Primera etapa: ludus litterarius
Arribava fins als 11 o 12 anys. Era a càrrec del litterator o magister ludi. Eren escoles que tenien poc prestigi. Els professors estaven mal considerats i mal pagats. Solien ser homes de condició social molt baixa, generalment lliberts o fins i tot esclaus, que la majoria de vegades havien d'imposar la disciplina base de la palmeta o la ferula, i cobraven un sou ínfim, segons el nombre d'alumnes que tenien. Les famílies de la nobilitas no enviaven els seus fills a aquestes escoles, perquè preferien professors particulars, grecs. Els nens de família de classe mitjana solien anar a l'escola acompanyats d'un esclau, moltes vegades també d'origen grec, anomenat pedagog ("mainader").La funció d'aquest mestre era ensenyar a llegir, escriure i comptar, tasca en la qual invertia bastants anys. La metodologia que feia servir era lenta, pesada i avorrida. Es començava per ensenyar el nom i l'ordre de les lletres i després a escriure. Quan ja sabien escriure lletres passaven a escriure síl·labes. Només tenien un llibre de text: la Llei de les XII taules, que els alumnes acabaven aprenent de memòria.
Per comptar havien de combinar un sistema decimal amb el duodecimal que feien servir en algunes activitats de la vida quotidiana; per això comptaven amb els dits de les mans i amb un àbac.
No hi havia cap lloc concret destinat a l'escola; qualsevol local aïllat de la gent amb una simple cortina podia anar bé. El mobiliari era escàs, una cadira amb respatller per al professor i cadires plegables per als alumnes.
Segona etapa: l'escola de gramàtica
Aquests estudis estaven reservats als fills de famílies amb recursos i eren des dels 12 als 16 anys. Tot i que molts deixaven l'escola en aquest nivell per començar al món dels negocis o de les professions liberals. El ludus grammaticus estava pensat com a preparació pel nivell superior. Era impartit per el grammaticus, que tenie una mica més de prestigi i estav amés ben pagat que el litterator. Els primers professors d'aquest nivell d'ensenyament eren grecs. En aquestes escoles s'ensenyava bàsicament la llengua i la literatura grega i es feia servir exclusivament la llengua grega. Progressivament s'hi va aanr introduint l'estudi de la llengua i literatura llatines, i s'hi van incorporar professors llatins.La metodologia que feien servir estava regulada. Es dividia en diverses etapes:
1. La lectura de text en veu alta.
2. Comentari per comprendre perfectament el text.
3. Crítica del text i comentari dels errors detectats.
4. Judici sobre l'obra o fragment llegit.
El comentari de l'obra escollida portava aparellat l'estudi d'altres disciplines, com la mitologia, la història, la geografia i l'astronomia, però tot d'una manera molt superficial i asistemàtica.
