La família i el matrimoni

Societat religiosa i civil

Formaven la família tots els membres subjectes al pater familias: la mare, els fills, els néts i altres descendents, i, a més, els esclaus.  La paraula família, derivada de famulus, "serf", en origen significava el conjunt dels esclaus d'una casa.
A causa de l'enorme pes que hi tenia la religió, hem de considerar la família romana no només com una societat civil, sinó també com una societat religiosa. 

La família com a societat religiosa

 Fustel de Coulanges, en l'obra La  ciutat antiga, definia la família com "un grup de persones a les quals la religió permetia invocar la mateixa llar i oferir menjar fúnebre als mateixos avantpassats". Entre les persones que formaven aquesta societat religiosa no hi havia l'esposa, si no renunciava prèviament al culte a la seva pròpia família.
El pater familias era l'únic al qual li corresponia celebrar els ritus familiars, i entre les seves obligacions es trobava la de conservar-los i transmetre'ls als seus descendents a través d'un fill de sexe masculí.

Déus privats  

A més dels déus oficials de l'Estat, cada família tenia els seus propis:
- Lar familiar. Era el déu protector de la casa, representat pel foc domèstic, al qual es venerava al lararium, una petita capella situada a l'atri de la casa.
- Penats. Eren déus protectors dels queviures de reserva de família; se'ls solia representar com dos joves que tenien a les mans el corn de l'abundància.
- Manes. Ànimes dels difunts als quals anualment se'ls feia ofrenes de flors, llet, vi i mel, bé per l'aniversari de la seva mort, bé per les festes Parentalia que se celebraven al febrer.
- Genius. Era l'esperit protector del pater familias com a generador i continuador de l'estirp familiar. Se'ls acostumava a representar amb forma de serp. Les dones tenien la deessa Juno com a grni comú.