LA CIUTAT ROMANA: EL TRAÇAT NATURAL I EL TRAÇAT PLANIFICAT
En el món romà existien dos tipus de traçat, el natural i el planificat.
Traçat natural
Era el model urbà habitual en les primitives poblacions petites preromanes d'Itàlia i de tot l'occident mediterrani: el de la Roma preestrusca. Aquest tipus de traçat buscava l'adaptació al medi físic en que s'assentava, que normalment solia ser un lloc elevat, i la millor defensa contra els enemics.
Eren recintes emmurallats de petita extensió i no responien a cap pla ja fet. Estaven pràcticament sense urbanitzar i es designaven amb la paraula oppidum.
Alguns exemples que es conserven d'aquest tipus als castros del nord-oest de la Península. Estaven construÏts en elevacions estratègiques, ben proveïdes de defenses naturals; els habitatges de planta rodona, amb una peça única i una coberta de palla o brancam, s'agrupaven sense cap altre criteri que l'adaptació més bona possible al terreny o al clima.
Traçat planificat
Aquest altre model urbà s'havia anat desenvolupant de manera semblant i simultània pel Mediterrani oriental (Orient Mitjà, Grècia, Sícilia) i també en la civilització etrusca. Els romans el van copiar dels etruscs i després el van escampar per toto l'imperi.
El disseny d'aquest model urbà responia a un traçat rectangular i quadriculat, amb sèries de carrers que s'encreuaven de forma perpendicular formant una xarxa viària dominada per la simetria. Cada quadrat o rectangle resultant feia una insula(illa); al cor d'aquesta xarxa hi hàvia situat el fòrum. Els dos carrers principals que s'encreuaven amb el fòrum s'anomenaven cardo maximus, que anava de nord a sud i decumanus maximus, que anava d'est a oest. Aquests dos carrers anaven a parar a quatre portes d'entrada a la ciutat i fora de les muralles continuaven.

Edificis i monuments públics
En totes les ciutats planificades es van repetint uns tipus fixos de construccions públiques de grans dimensions que els romans van escampar per tot l'Imperi.
Al voltant del fòrum, el centre de la vida pública a Roma, es concentraven els edificis que eren el símbol de les principals institucions de la ciutat:
Temples
En els quals se celebrava el culte de la religió oficial i que solien ser de planta rectangular.
Basíliques
Inmensos espais coberts i amb porxos, de tres naus, on es reunien els tribunals de justícia, es parlava de negocis o simplement es passejava.
Cúria
On es reunia l'Assamblea de representants de la ciutat.
Tribunes
Per als discursos dels polítics i dels governants.
Mercats
Amb la seva quantitat de locals per a tota mena d'intercanvis.
Arcs de triomf
Una mena de portes monumentals, d'una o més obertures, ornats amb estàtues, inscripcions, relleus, columnes, etc.
Obeliscs i columnes
Conmemoratius d'alguna gran empresa bèl·lica.